The Biological Encoding of Design and The Premises for a New Generation of ‘Living’ Products: The Example of Sinapsi

Aquest article descriu breument el llarg i intricat camí que va dur al disseny de Sinapsi, un dispositiu intel·ligent inspirat en la natura, l’objectiu del qual és ajudar les persones invidents a moure’s i orientar-se quan practiquen atletisme. La descripció anirà acompanyada d’una anàlisi de les diferents solucions que ja existeixen per ajudar les persones cegues i per multitud d’idees –teòriques i metodològiques– que volen explicar críticament la funció renovada del disseny, i també destacar la importància de la referència biològica en un món complex sembrat d’intel·ligència artificial. Concretament, mostrarem que inspirar-se en sistemes biològics pot ser un dels mètodes més innovadors i assequibles no només per incloure característiques biològiques en màquines i artefactes (no és una cosa nova, ni tan sols en IA), sinó també per utilitzar-lo en el procés de disseny de sistemes intel·ligents com a eina per millorar la qualitat de vida i difondre les nostres millors qualitats humanes. De fet, la creixent complexitat derivada del grau d’autonomia dels sistemes d’IA, que cada vegada és més elevat, ha plantejat problemes relatius a la relació entre l’usuari i l’ens intel·ligent, així com importants qüestions ètiques que posen en dubte el disseny i quepoden trobar solució en la inspiració en la lògica i els principis pels quals es regeix la intel·ligència íntima de la natura. Per acabar, l’explicació es fa especialment interessant i profunda quan parlem de dispositius d’assistència per a persones amb discapacitat sensorial. En aquests casos s’intensifica la relació de codependència entre l’usuari i la tecnologia, i la frontera entre ajuda i substitució, entre millora i indefensió, corre perill de difuminar-se.

The following article aims to briefly describe the long and intricate search path which led to the design of Sinapsi, a smart device inspired by nature, for helping blind people’s mobility and orientation in track and field. The description will be accompanied by an analysis of different solutions already developed for helping blind people and by multiple thoughts, theoretical and methodological, that aim to critically explain the renewed role of design, as well as to highlight the importance of biological reference in a complex world populated by artificial intelligence. In particular, we will show how inspiration from biological systems can be one of the most innovative and attainable methods, not just to incorporate biological characteristics into machines and artifacts (nothing particularly new, even in AI) but to use it in the design process of smart systems as an instrument for improving quality of life and to expand our best human qualities. In fact, the growing complexity derived from the AI systems’ increasing degrees of autonomy has raised issues concerning the relationship between the user and the intelligent entity, as well as important ethical issues that call into question the design and that can be overcome through inspiration from the logic and the principles governing the intimate intelligence of nature. Finally, the explanation becomes particularly interesting and deep when we talk about assistive devices for sensory disabled people, in which the co-dependent relationship between the user and the technology becomes stronger and in which the boundary between help and substitution, between enhancement and helplessness, risks fading.